Govern Digital Obert – Agenda digital: Europa 2020 – February 2015

Moderador: Ignacio Soler, Co-Fundador de Smart Partnership

Agenda digital. Europa 2020

Les noves tecnologies i l’ús intensiu de xarxes socials han canviat el paradigma modern de les relacions incorporant,   entre   altres,   l’esfera   de   la   immediatesa,   l’accessibilitat   d’informació,   l’horitzontalitat   o   la interconnectivitat.

Proposem una visió transformadora, centrant-se en el ciutadà com a objectiu final i agent impulsor d’aquesta transformació;   i   parlant   de   transparència,   participació,   eficàcia,   eficiència,   agilitat,   reducció   de   costos, interoperabilitat, cooperació, sostenibilitat, reutilització de la informació i sistema de sistemes.

El ciutadà ha de ser el centre de tots els enfocaments (públic o privat) de ciutat, i ha d’adoptar una triple funció: generador de demanda, consumidor de serveis i, en alguns casos, proveïdor de solucions.

Les administracions han de promoure i facilitar la transformació de les ciutats amb la promoció de polítiques públiques i regulacions amb l’Smart en ment, cobrint tots els actors que influeixen en aquesta transformació.

El   gran   repte   és   canviar   els   nostres   models   econòmics   i   de   gestió,   tot   fent   sostenibles   aquest   procés transformador.

Les empreses han de focalitzar-se en la promoció del talent i en l’economia basada en el coneixement comú dels actius fonamentals per al creixement econòmic, traccionant les empreses locals i els petits negocis.

Una altra clau més global és que el marc general que ha de distingir per a cada ciutat o territori, d’acord a les seves capacitats i actius així com al seu grau d’evolució. Per això, no existeix un model únic de transformació, hi ha tants models com territoris es vulguin transformar. Proposem parlar de casos d’èxit i de fracassos i sobretot parlar de Territori o Regió.

Però amb un objectiu final i principal, incrementar els nivells de benestar del municipi, de la ciutat o del territori o regió, per ser capaços de respondre a les necessitats i problemes dels ciutadans. Es tracta de poder tenir a l’abast el millor lloc on tota persona vol viure i ser feliç.

El marc Europeu fins el 2020

L’elecció d’una nova Comissió Europea és el moment clau en el joc institucional de la Unió Europea. Sobre la taula hi ha la selecció  de  l’equip polític que impulsarà  la definició i desenvolupament de les polítiques públiques europees durant un quinquenni.

El president de la Comissió Europea triat per al període 2015-2020, Jean Claude Juncker, ha realitzat una proposta de col·legi de comissaris que trenca amb l’arquitectura tradicional de l’executiu europeu. L’equip de Juncker   tindrà   set   comissaris   vicepresidents   i   vint   comissaris   sectorials.   Cada   un   dels   vicepresidents   és responsable del desenvolupament del projecte que permeti assolir el compliment un objectiu polític de primer nivell, coordinant per a això el treball d’un grup dels comissaris sectorials. El model està orientat a eliminar   les   estructures   estàtiques   que   es   derivaven   de   la   formació   tradicional   d’un   col·legi   amb   vint comissaris sectorials.

L’existència de dos comissaris amb responsabilitat en els assumptes digitals dins de la nova Comissió Europeaporta a identificar clarament els objectius estratègics fins el 2020. D’una banda, Andrus Ansip és responsable de coordinar la digitalització d’Europa. La seva missió és “convertir Europa en líder mundial en l’ús de les TIC “mitjançant “un millor aprofitament de les oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals”. D’altra banda, Gunther Oettinger és responsable de facilitar les entrades tecnològiques i d’infraestructures digitals dins del’equip del vicepresident Ansip.

Tots dos comissaris han coincidit en la seva preocupació per la necessitat de completar com més aviat millorla renovació del marc jurídic comunitari de protecció de dades personals i l’actualització de les normes europees de drets d’autor i propietat intel·lectual a la realitat de l’àmbit digital. El desenvolupament del concepte d’Internet oberta, estenent els principis inspiradors de neutralitat de xarxa a tota la cadena de valor de serveis digitals, com cercadors, també és un punt de coincidència, entre ambdós.

Europa  aposta  per  la  necessitat   d’impulsar   el   desplegament   de   banda   ampla   ultraràpida  i   fomentar   la Indústria 4.0, aspectes destacats en la recentment publicada Agenda Digital per a Alemanya. Per la seva banda, Ansip aposta pel paper  de  la digitalització de  la Comissió Europea  com  a  element tractor de la digitalització de les polítiques europees, concepte alineat amb el paper que la digitalització de l’Administració ha tingut en fer d’Estònia, un dels líders tecnològics d’Europa.

D’acord amb l’avaluació realitzada per la Comissió Europea de l’estratègia “Europa 2020?, tot sembla apuntar a un retard o menor increment en la productivitat de la UE respecte als EUA i l’escassa presència d’empreses europees en la cadena de valor de la nova economia. L’última oportunitat per reduir aquest diferencial potser impulsar les accions que permetin completar el Mercat Únic Digital abans de 2020, recolzades sobre un capital humà amb les habilitats adequades, una indústria tecnològica vibrant, un marc regulador adequat i unes infraestructures d’accés i servei inclusives . Aquest és el repte per davant dels nous responsables dels assumptes digitals a Europa.